dimarts, 29 de març de 2011

Crisis

Que passaria si......?

Una jornada per Catalunya

Els darrers temps el nostre camí està ple de notícies pessimistes que ens generen malestar i tristesa, d’una banda se’ns demana que per manca de diners a les administracions retallem la nostra activitat, de l’altre seiem i atenem pacients que busquen solucions que no sabem quan els hi podrem oferir.

A l’espera d’un concert econòmic tan necessari com a la vegada difícil i llunyà, la situació del sistema sanitari públic de Catalunya s’està afeblint greument amb una disminució en els pressupostos destinats a sanitat que el Govern de la Generalitat ha plantejat amb un impacte important sobre les llistes d'espera.

Nosaltres com a professionals de la medicina i que disfrutem de la nostra vocació, els metges i metgesses, els infermers i les infermeres, auxiliars, zeladors/ores, i també els administratius/ives , el personal de neteja i tot el personal dels serveis de suport assistim a aquest fet amb impotència pels esdeveniments econòmics.

Certament davant dels moments més difícils surten noves idees i oportunitats.

Què passaria si cadascú de nosaltres aportéssim una jornada laboral , al mes, al nostre país, una jornada lde treball, al marge de les nostres jornades habituals, dedicada a tots els ciutadans de Catalunya? Que passaria si un anestesiòleg un cirurgià, traumatòleg, otorrinolaringòleg, oftalmòleg o ginecòleg, una infermera instrumentista i una auxiliar de quiròfan un zelador i una netejadora de quiròfan donéssin una jornada laboral al mes pel seu petit país? Alleugeríem la penosa espera de la seva intervenció quirúrgica? Què passaria si el voluntariat es dirigís a les nostres pròpies comarques? Que passaria si els valors dels catalans de feina, seny, sacrifici i creativitat s’orientessin a millorar el nostre país i als nostres homes i dones? . Ens ho mereixem?. Creiem que SI!

Molts/es de nosaltres somniem i desitgem participar en missions humanitàries a països i territoris amb grans dificultats a tots nivells, però per diverses circumstàncies no ho podem fer. En canvi, podem ajudar als homes, dones, nens i nenes dels nostres pobles i ciutats. Això ens demana un esforç però ens proporciona una oportunitat per créixer com a persones i com a professionals, i qui sap si com a país!

Força equilibri, valor i seny. L’esforç i l’entusiasme de la pinya fa créixer el castell.

No és més ric qui més rep sinó qui més dóna