dimarts, 29 de març de 2011

Que passaria si......?

Una jornada per Catalunya

Els darrers temps el nostre camí està ple de notícies pessimistes que ens generen malestar i tristesa, d’una banda se’ns demana que per manca de diners a les administracions retallem la nostra activitat, de l’altre seiem i atenem pacients que busquen solucions que no sabem quan els hi podrem oferir.

A l’espera d’un concert econòmic tan necessari com a la vegada difícil i llunyà, la situació del sistema sanitari públic de Catalunya s’està afeblint greument amb una disminució en els pressupostos destinats a sanitat que el Govern de la Generalitat ha plantejat amb un impacte important sobre les llistes d'espera.

Nosaltres com a professionals de la medicina i que disfrutem de la nostra vocació, els metges i metgesses, els infermers i les infermeres, auxiliars, zeladors/ores, i també els administratius/ives , el personal de neteja i tot el personal dels serveis de suport assistim a aquest fet amb impotència pels esdeveniments econòmics.

Certament davant dels moments més difícils surten noves idees i oportunitats.

Què passaria si cadascú de nosaltres aportéssim una jornada laboral , al mes, al nostre país, una jornada lde treball, al marge de les nostres jornades habituals, dedicada a tots els ciutadans de Catalunya? Que passaria si un anestesiòleg un cirurgià, traumatòleg, otorrinolaringòleg, oftalmòleg o ginecòleg, una infermera instrumentista i una auxiliar de quiròfan un zelador i una netejadora de quiròfan donéssin una jornada laboral al mes pel seu petit país? Alleugeríem la penosa espera de la seva intervenció quirúrgica? Què passaria si el voluntariat es dirigís a les nostres pròpies comarques? Que passaria si els valors dels catalans de feina, seny, sacrifici i creativitat s’orientessin a millorar el nostre país i als nostres homes i dones? . Ens ho mereixem?. Creiem que SI!

Molts/es de nosaltres somniem i desitgem participar en missions humanitàries a països i territoris amb grans dificultats a tots nivells, però per diverses circumstàncies no ho podem fer. En canvi, podem ajudar als homes, dones, nens i nenes dels nostres pobles i ciutats. Això ens demana un esforç però ens proporciona una oportunitat per créixer com a persones i com a professionals, i qui sap si com a país!

Força equilibri, valor i seny. L’esforç i l’entusiasme de la pinya fa créixer el castell.

No és més ric qui més rep sinó qui més dóna

1 comentari:

M3 ha dit...

Em sembla que fer és millor que esperar, em sembla que aportar és millor que demanar, em sembla que els polítics no tenen la veritat, la veritat la té el poble, per això una jornada per Catalunya demostra la voluntat de la gent que esta cansada de la passivitat i de callar, i ara demostra ser activa i voler dir NO A les INJUSTÍCIES. Una abraçada i endavant sempre!! M3