Font de les dades: Generalitat de Catalunya.
dissabte, 16 d’abril del 2011
divendres, 15 d’abril del 2011
Estem a mig pas....
El passat 13 de Abril de 2011 ens vam reunir socis fundadors de l'Associació (molts per motius diversos no van poder acudir però el seu suport, el seu compromis i el seu esperit era amb els presents) i vam procedir a una posada en comú de idees, opinions i reflexions molt productiva.
Vam complimentar l'Acta de Constitució de l'Associació Una Jornada per Catalunya, vam aprovar els primers estatuts que ens regiran i vam procedir a l'elecció de càrrecs. La tramitació administrativa ja està en marxa.
Els nous associats podeu demanar la vostra admissió per e-mail a unajornadapercatalunya@gmail.com, donant-nos les vostres dades de filiació i us reenviarem un mail amb el formulari a complimentar.
unajornadapercatalunya@gmail.com
Vam complimentar l'Acta de Constitució de l'Associació Una Jornada per Catalunya, vam aprovar els primers estatuts que ens regiran i vam procedir a l'elecció de càrrecs. La tramitació administrativa ja està en marxa.
Els nous associats podeu demanar la vostra admissió per e-mail a unajornadapercatalunya@gmail.com, donant-nos les vostres dades de filiació i us reenviarem un mail amb el formulari a complimentar.
unajornadapercatalunya@gmail.com
Sobre les llistes d'espera
Per poder saber realment l'impacte de les "retallades" sobre el temps d'espera quirúrgic caldria que el Departament de Sanitat mostres clarament sobre quin supòsit treballa i assumeix com a raonable.
Per començar explicar que els procediments quirúrgics els podem categoritzar.
Cirurgia d'emergències: Quan hi ha un risc vital o d'òrgan, no hi ha d'haver espera de cap tipus, s'ha d'intervenir a l'instant. Es dóna per suposat que és i serà sempre així i els centres assistencials ho asseguren les 24h del dia els 365 dies de l'any.
Cirurgia Urgent: No hi ha llista d'espera, tota urgència s'assumeix i s'intervé en un període d'hores o dies depenent del grau d'urgència i dels recursos disponibles. Poden existir diferencies depenent de la malaltia i de la capacitat del centre assistencial, com pot passar en les fractures de fèmur que no son urgències vitals i en alguns centres es demoren varis dies, pero s'intervenen.
No existeix norma, si que existeixen registres de demora de les urgències i que serveixen per comparar centres entre si. No hi ha dades públiques a l'abast de la població per saber-ho. De tota manera son procediments que es solen resoldre dins uns paràmetres raonables de temps i queda a criteri mèdic i a disposició de recursos poder-se fer mes o menys precoçment. Es dóna per suposat que és i serà sempre així i els centres assistencials ho asseguren les 24h del dia els 365 dies de l'any.
Cirurgia programada: No és urgent peró s'indica per prevenir complicacions o per recuperar una funció deteriorada, en definitiva també disminuir el patiment de les persones.
1. Procediments quirúrgics en garantia: Son 16 procediments quirúrgics, els més prevalents, que a dia d'avui tenen o haurien de tenir una garantia d'espera màxima de 6 mesos. Temps de garantía (http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_espera.htm)
Disposem de les dades de tot Catalunya però amb data de Juny de 2010 (les de Desembre de 2010 encara no estan a la web de gencat.cat), les podeu trobar a Llistes espera (http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_espera_operacions.htm). A la columna dreta hi ha una consulta interactiva i podeu veure a la vostra demarcació o al vostre hospital de referència com estava aJuny del 2010. En alguns centres ens consta que ja l'any passat es van reduir el nombre d'intervencions, així doncs probablement s'hauran allargat alguns temps en algun procediments i en alguns centres .Llistes per Centre (http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_espera_cen.htm).
2.- Procediments quiúrgics no inclosos a la llista. Corresponen a malalties menys prevalents. No disposen d'una garantia de temps de resolució i tampoc disposem d'unes dades públiques on poder veure quina és l'espera.
Una consideració especial son les malalties neoplàsiques, hi ha programes especials per les malalties oncològiques, tant en el diagnòstic com ene el tractament. Programes com el de càncer de mama, càncer colo-rectal i càncer prostàtic son abordats en periodes que no superen el mes des del diagnòstic al tractament.
Així doncs si sabessim a ida d'avui 1.- Temps d'espera per procediment actualitzat, 2.- Nous casos diagnosticat que s'espera que entraran aquest any 2011 en llista d'espera ( normalment s'utilitzen les dades dels anys previs com a referent tenin en compte la prevalenca de la malaltia a la població general i els increment o decrements de població a la zona...) i 3.- Nombre d'intervencions que es realitzaran al 2011, podríem establir quin serà el temps d'espera estimat i previst.
De ben segur el Departament de Sanitat ja te l'exercici fet, ens extranyaria molt que no fos així, doncs estariem parlant sense una base sólida. Caldria que ho fessin públic a dia d'avui sense excuses i així aportar transparencia. Aquestes dades dels tres apartats estan en coneixament de l'administració, que de fet ès qui contracta serveis als hospitals concertats. En qualsevol cas les noticies aparegudes no son gens tranquil·litzadores. Si assumim una disminució del 10% tenim ja d'estrada un augment del 10% de pacients en llistes, en quan afectarà l'espera?.
Que ho diguin publicament per evitar càbales i malentesos. Tots els ho agrairíem molt , i així podriem parlar amb coneixement de causa.
Nomes una reflexió. Voleu dir que no caldria que les dades de TOTS els procediment i no nomes dels 16 de garantia fossin públics?. Nosaltres creiem que si, de ben segur les dades les tenen, no falta administració de control, oi?
Per començar explicar que els procediments quirúrgics els podem categoritzar.
Cirurgia d'emergències: Quan hi ha un risc vital o d'òrgan, no hi ha d'haver espera de cap tipus, s'ha d'intervenir a l'instant. Es dóna per suposat que és i serà sempre així i els centres assistencials ho asseguren les 24h del dia els 365 dies de l'any.
Cirurgia Urgent: No hi ha llista d'espera, tota urgència s'assumeix i s'intervé en un període d'hores o dies depenent del grau d'urgència i dels recursos disponibles. Poden existir diferencies depenent de la malaltia i de la capacitat del centre assistencial, com pot passar en les fractures de fèmur que no son urgències vitals i en alguns centres es demoren varis dies, pero s'intervenen.
No existeix norma, si que existeixen registres de demora de les urgències i que serveixen per comparar centres entre si. No hi ha dades públiques a l'abast de la població per saber-ho. De tota manera son procediments que es solen resoldre dins uns paràmetres raonables de temps i queda a criteri mèdic i a disposició de recursos poder-se fer mes o menys precoçment. Es dóna per suposat que és i serà sempre així i els centres assistencials ho asseguren les 24h del dia els 365 dies de l'any.
Cirurgia programada: No és urgent peró s'indica per prevenir complicacions o per recuperar una funció deteriorada, en definitiva també disminuir el patiment de les persones.
1. Procediments quirúrgics en garantia: Son 16 procediments quirúrgics, els més prevalents, que a dia d'avui tenen o haurien de tenir una garantia d'espera màxima de 6 mesos. Temps de garantía (http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_espera.htm)
Disposem de les dades de tot Catalunya però amb data de Juny de 2010 (les de Desembre de 2010 encara no estan a la web de gencat.cat), les podeu trobar a Llistes espera (http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_espera_operacions.htm). A la columna dreta hi ha una consulta interactiva i podeu veure a la vostra demarcació o al vostre hospital de referència com estava aJuny del 2010. En alguns centres ens consta que ja l'any passat es van reduir el nombre d'intervencions, així doncs probablement s'hauran allargat alguns temps en algun procediments i en alguns centres .Llistes per Centre (http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_espera_cen.htm).
Font de les dades: Generalitat de Catalunya.
2.- Procediments quiúrgics no inclosos a la llista. Corresponen a malalties menys prevalents. No disposen d'una garantia de temps de resolució i tampoc disposem d'unes dades públiques on poder veure quina és l'espera.
Una consideració especial son les malalties neoplàsiques, hi ha programes especials per les malalties oncològiques, tant en el diagnòstic com ene el tractament. Programes com el de càncer de mama, càncer colo-rectal i càncer prostàtic son abordats en periodes que no superen el mes des del diagnòstic al tractament.
Així doncs si sabessim a ida d'avui 1.- Temps d'espera per procediment actualitzat, 2.- Nous casos diagnosticat que s'espera que entraran aquest any 2011 en llista d'espera ( normalment s'utilitzen les dades dels anys previs com a referent tenin en compte la prevalenca de la malaltia a la població general i els increment o decrements de població a la zona...) i 3.- Nombre d'intervencions que es realitzaran al 2011, podríem establir quin serà el temps d'espera estimat i previst.
De ben segur el Departament de Sanitat ja te l'exercici fet, ens extranyaria molt que no fos així, doncs estariem parlant sense una base sólida. Caldria que ho fessin públic a dia d'avui sense excuses i així aportar transparencia. Aquestes dades dels tres apartats estan en coneixament de l'administració, que de fet ès qui contracta serveis als hospitals concertats. En qualsevol cas les noticies aparegudes no son gens tranquil·litzadores. Si assumim una disminució del 10% tenim ja d'estrada un augment del 10% de pacients en llistes, en quan afectarà l'espera?.
Que ho diguin publicament per evitar càbales i malentesos. Tots els ho agrairíem molt , i així podriem parlar amb coneixement de causa.
Nomes una reflexió. Voleu dir que no caldria que les dades de TOTS els procediment i no nomes dels 16 de garantia fossin públics?. Nosaltres creiem que si, de ben segur les dades les tenen, no falta administració de control, oi?
dimarts, 12 d’abril del 2011
Viquipedia....per no oblidar!
La Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946[1], defineix a la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Aquesta definició és utòpica, perquè s'estima que només entre el 10 i el 25 % de la població mundial es troba completament sana.
Al Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el 1976, es definí la salut com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Una definició més dinàmica de salut és l'èxit del més alt nivell de benestar físic, mental, social i de "capacitat de funcionament", que permeten els factors socials en què viuen immersos l'individu i la col·lectivitat.
La salut i la malaltia formen un procés continu, on en un extrem es troba la mort prematura, moltes vegades previsible, i en l'altre extrem es troba un elevat nivell de salut, a què difícilment arriba tot el món. En el part mitjana d'aquest continu o equilibri homeostàtic es trobaria la majoria de la població, on la separació entre salut i malaltia no és absoluta, ja que és molt difícil distingir el normal del patològic.
La definició de salut és difícil, sent més útil conèixer i analitzar els determinants de la salut o condicionants de la salut. La salut en termes físics, forma part d'un dels pilars de la qualitat de vida, benestar i en definitiva de la felicitat.
L'objectiu d'aconseguir la salut, no només correspon a la medicina sinó també als polítics, a la societat i a l'individu. Als països en via de desenvolupament la salut començaria a aconseguir-se quan se satisfacen les seues necessitats d'alimentació, infeccions, habitatge, treball i en definitiva els seus problemes econòmics, mentre que als països desenvolupats, la salut s'aconsegueix prevenint els efectes secundaris que la riquesa produeix com la obesitat, l'absència d'exercici físic, els accidents de trànsit, el tabaquisme, la depressió, la contaminació, entre d'altres.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Salut
Al Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el 1976, es definí la salut com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Una definició més dinàmica de salut és l'èxit del més alt nivell de benestar físic, mental, social i de "capacitat de funcionament", que permeten els factors socials en què viuen immersos l'individu i la col·lectivitat.
La salut i la malaltia formen un procés continu, on en un extrem es troba la mort prematura, moltes vegades previsible, i en l'altre extrem es troba un elevat nivell de salut, a què difícilment arriba tot el món. En el part mitjana d'aquest continu o equilibri homeostàtic es trobaria la majoria de la població, on la separació entre salut i malaltia no és absoluta, ja que és molt difícil distingir el normal del patològic.
La definició de salut és difícil, sent més útil conèixer i analitzar els determinants de la salut o condicionants de la salut. La salut en termes físics, forma part d'un dels pilars de la qualitat de vida, benestar i en definitiva de la felicitat.
L'objectiu d'aconseguir la salut, no només correspon a la medicina sinó també als polítics, a la societat i a l'individu. Als països en via de desenvolupament la salut començaria a aconseguir-se quan se satisfacen les seues necessitats d'alimentació, infeccions, habitatge, treball i en definitiva els seus problemes econòmics, mentre que als països desenvolupats, la salut s'aconsegueix prevenint els efectes secundaris que la riquesa produeix com la obesitat, l'absència d'exercici físic, els accidents de trànsit, el tabaquisme, la depressió, la contaminació, entre d'altres.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Salut
dilluns, 11 d’abril del 2011
Voluntariat
A Catalunya hi ha 287 entitats socials que pertanyen a la Federació Catalana de Voluntariat Social. Totes són entitats que promouen el voluntariat en diferents àmbits com el penitenciari, de salut, immigració, inserció laboral, gent gran, discapacitats físiques i mentals, persones sense sostre, drogodependències, lleure educatiu, etc.
Us posem el link perque pogueu informar-vos.
http://www.voluntaris.cat/
Us posem el link perque pogueu informar-vos.
http://www.voluntaris.cat/
diumenge, 10 d’abril del 2011
Cada dia.
Cada dia que passa les notícies, els esdevenimets, els comentaris, les declaracions, les opinions ens donen més força i més convenciment de tirar endavant de forma decidida el nostre pojecte.
Jean Paul Sartre deia.....No perdem res del nostre temps, potser n'hi va haver més bells, però aquest és el nostre
Jean Paul Sartre deia.....No perdem res del nostre temps, potser n'hi va haver més bells, però aquest és el nostre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)